Bolets

M'agradaria ser micòleg per entendre el perquè jo no sé fer el que tothom.


No sé com és que hi ha tanta gent que agafa quilos i quilos d'esclata-sangs i, a jo, em costa un esforç força important dur-ne un plat per a fer una menjada.


No sé com és que tanta gent pot agafar el que va a cercar en un moment. ─Només hi he fet mitja hora. Et diuen. I jo venga rodar i rodar.


És increïble però pel que sembla, cert. I és curiós ja que n'hi ha que et diuen que van a Binifabini però, saps que n'és de gran el que anomenen Binifabini? De fet un dia que vam anar a cercar esclata-sangs amb uns companys, varem anar al teòric lloc de Binifabini però, de fet, entrarem per Coves Velles, arribarem a sa Roca i sortirem per Son Làdico. Va resultar que cercàvem els esclata-sangs prop d'on els cerc jo, i amb quina voltera!


Sí que és ver que hi ha grans recol·lectors d'esclata-sangs. Gent que coneix zones on se'n fan molts. Que n'agafen molts. Aquests, normalment, no ho diuen. No els interessa fer feruma. Dels altres, ni cas!


Jo sé quins son els meus coneixements, les meves possibilitats, les meves limitacions. No sé rotlos. No sé perquè de vegades n'hi ha i altres no. No sé perquè un terreny és més bo que un altre. No sé si son dins la mata, baix el càrritx, o enmig del camí. I quan crec conèixer algun d'aquests dubtes, alguna cosa fa que tengui que tornar a demanar-meu. Així, jo només depenc de la vista. Els veig o no. 


Tampoc no tenc res a amagar. Quan vaig a cercar bolets i m'acompanya algú vaig allà mateix de sempre. No em preocupa mostrar el que jo sé i compartir coneixements. De fet trob interessant el que la gent conegui el mon micològic i que pugui decidir per a un mateix el que creu ha de menjar o no i, amb l'intercanvi de coneixements, és com s'aprèn més de pressa.


La primera part de la temporada ha estat força interessant. N'han sortit molts i jo he seguit fent el que m'agrada. Sortir al bosc i passejar. Cercar. Trobar. Conèixer.


De moment ha estat entretingut. Productiu. De fet he ja menjat esclata-sangs, la cogoma, la llengua de bou, tan la blanca com la taronjada, la cama de perdiu, el suillus, el pixacà, la llenega, els dos tipus de paraigües (macrolepiotes), el xampinyó, el camagroc, la gírgola de pi i de card, la cama-seca, l'orella de rata negra, el peu de Crist, el bolet d'anís, un tipus de cep i el fredolic. Crec que no em puc queixar.


Esper, amb el temps, provar altres espècies que sé que son comestibles però que jo no les he menjat mai, per a saber si els he de recol·lectar o no com, per exemple, les amanites grises o la farinera, i aprendre a reconèixer altres espècies que també sé que son bones però que no tenc prou clar com reconèixer-les com algunes rússules  (les blaves, la quagra...)


Res més per ara. He de deixar d'escriure que ja és hora d'anar a cercar bolets.