Ara ja no. Però els motius han seguit. Les ànsies també. I així, dia rera dia, any rera any. Acumulat tot a la memòria. Tot a sobre l'esquena.
I és que Anna és especial. Capaç de tot. De donar el millor i el pitjor al mateix temps. Record aquella vegada que feien l'amor. Era un vespre de lluna plena a la platja de Cavalleria. Havíem quedat per a veure la posta de sol i ens vam encaramel-lar. Quedarem a dormir sobre l'arena amb els sacs, No hi havia ningú més. Quan la lluna estava a sobre els nostres caps va arribar l'orgasme. Jo ja no podia aguantar més però ella n'havia demanat fins aquell moment. Va cridar. Sí!. Sí! I va caure exhausta. Es va reclinar al costat per agafar forces. El primer que va dir va ser: ha estat massa, s'ha assemblat al que vaig tenir a Eivissa amb el Pep!.
Ja pot imaginar-sé com em vaig sentir jo! I sí, així és Anna.
Ens estimàvem molt. Sempre teníem coses per contar-nos. Projectes per fer. Il·lusions per compartir. Però a cada punt en comú en sortia, com a mínim, un de controvers.
Va ser curiós, una vegada que estàvem preparant un viatge, un creuer pel Mediterrani, al moment de tancar-lo ja a l'agència de viatges, va rebre una cridada i sense dir-me res, el va desdir. Només un no, no, no, ara no puc fer aquest viatge. Jo vaig quedar tot sol a l'agència sense saber que dir. Al final vaig quedar a casa. A Anna l'havien convidada a un creuer pel Nil amb totes les despeses pagades, i és clar, per ella, a l'hora d'elegir... Jo no em vaig assabentar fins que em va mostrar les fotos on, l'únic que jo cercava, ja que ella no ho havia dit, era amb qui havia anat. No. No era en Pep. Li havia tocat a en Pau.
I com aquestes totes les demés. A saber quina seria la mes grossa. I jo ja no ho puc aguantar. Ja no tenc edat per esperar que ella barati. No, ella no baratarà. Seguirà com sempre ha fet. Serà imprevisible. Serà lliure. I jo seguiré anotant tots els moments en que em sent frustrat. I ja no vull seguir així. Açò s'ha d'acabar. No vull arribar als quatre mil motius.
Esper, senyor jutge, entengui el motiu del perquè he deixat aquest mon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada