Tot de cop

Paraules fràgils


Des de fa dies, molts, que vull escriure però, les pàgines, han continuat blanques. Immaculades. 
No he trobat, en seure'm davant l'ordinador, el  moment per a fer el que, de fet, m'agrada i, quan ho he intentat, no he trobat les paraules.
En aquest període de temps han passat fets tan simples com rebre algun correu electrònic que hagués estat bé respondre però, un mes, no ha estat suficient per a fer-ho. I ho he provat. He estat assegut amb les mans sobre el teclat però, els dits, no han tingut la força suficient per prémer les tecles i, si ho han fet, el resultat eren paraules sense sentit.
Ara estic assegut davant l'ordinador i tenc les mans a sobre el teclat amb els dits posicionats, com em van mostrar quan era un poc més jove i, els oblig a teclejar, una a una, les lletres que em dicta el pensament, tot intentant recuperar part del temps perdut. 
Tanmateix, però, no només les paraules son fràgils.
 Esper no sigui auguri de res. 




L'estrès d'aquests dies 


L'estrès és palpitant. La situació és desesperant. 
La pressió embolcalla tant, tot el cos que, tot just, deixa respirar.
Ni una pistola podria fer variar un fil aquesta sensació. Tot és a punt de rebentar. L'economia a la corda fluixa... Els drets i deures posats en solfa... Les relacions humanes...
El ressò n'és força important, el que crea més pressió que, a la vegada, provoca més estrès.
No sé fins quan resistiré però, avui, és el meu darrer dia de vacances!
Tot tornarà a la normalitat i no sé si ho podré aguantar!




SER – Nadal 


Una petita incursió en un concurs de contes curts a la ràdio. Tot i que el tema nadalenc no és de la meva devoció i que, a més, és en castellà, m'agrada provar si em surt alguna cosa. Vaig intentar que els paràgrafs es poguessin llegir començant tan des de dalt com des de baix. No sé si ho he aconseguit.  Així m'ha sortit.

Hacia atrás?

La burbuja estalló y no quedo nada.

Ella subió atravesando el líquido translucido desde el fondo de una copa.

Una mano había vertido el preciado jugo salido de la botella.

Alguien descorchó el recipiente con un estrepitoso estruendo derramando la espuma.

Era el esperado momento del brindis con el cava.

Es Navidad!

Clitocybe costata


D'aquest tipus de bolet no conec el  nom popular a Menorca, si és que en te. El podem batiar com a cama-seca de na Susanna, Susanneta, o Rogenca (com a Santanyí).
No l'havia agafat mai. Ha estat la incorporació d'enguany a la cuina dels bolets, un agarical per més senyes. La seva textura i gust s'assembla a la de les gírgoles. Suficient agradable al paladar per a no desaprofitar-los. El dia que en vam agafar uns quants per a provar-los n'hi havia una caterfa. Ara que sabem que ens agrada, no l'hem trobat. Sol passar així però, el trobarem!