dissabte, 29 de gener del 2011

Avorrit

Què? A que esperes?
Que no trobes que ja està bé?
Sí, sí, és a tu que t'ho dic. Que no ho entens?
O és que no ho vols entendre?
Sí, no posis aquesta cara mentre em llegeixes.
Saps que és a tu que t'ho dic.
I ja fa molt de temps, no trobes?
No sé quant més podré esperar.
Saps quant de llarg és el temps quan un espera?
I sí a més no saps quina en serà la resposta ja no et dic.
Si m'has de dir no, no pateixes, ara tampoc et tenc.
Sé que no és el mateix. Ara hi ha una possibilitat però,
també, un cost. Necessit de la teva decisió.
No podré esperar gaire més.
Ja t'he dit el que et podia dir.
Ja t'he demanat el que et volia demanar.
Només em falta la teva resposta.
Ara estic neguitós. 
Ara  tenc totes les sensacions a flor de pell.
Ara per ara...Per favor no tardis
Ara per ara, d'esperar, estic...
avorrit.
I, ara per ara, no vull morir d'avorriment.

2 comentaris:

Pau Bufoga ha dit...

M'han fet arribar que aquest...

Està escrit en una clau que no entenc...i m'agradaria entendre-la...

Només puc dir que...

Si descobrís el que és amagat deixaria d'estar-hi.
La imatge, en aquest cas, com l'ombra en un l'altre, és la motivació.
Hi ha persones que cerquen missatges amagats (?).
N'hi ha que els troben (?!)

Anònim ha dit...

ufffffffff, que n'es de complicat açò, no sé molt bé si es pot contestar res, ses endevinalles no són es meu fort... i si, hi ha alguna cosa que només saps a qui va dirigida tu. Té misteri?? Si, el té.
una besada.
Sol