Beure oli

Neguitós. Molt neguitós. L'hora s'atraca i no sé ben bé com ho he d'afrontar. El temps de vacances s'ha acabat i no he fet els deures. I el que és pitjor, no tenc cap excusa plausible. A més, i per desgracia, altres si els han fet perquè, clar, si tothom hagués fet el mateix de no fer-los, seria més difícil assenyalar amb el dit a algú però, com és en aquest cas, n'hi ha que no només els han fet sinó que, a més, els han fet amb nota, deixant la meva situació més que en entredit.
No sé ben bé perquè vaig escriure aquells comentaris. De fet no eren necessaris però, jo pensava que hi hauria canvis, Creia que el cicle ja s'havia acabat i que seria una altra persona qui m'obriria el camí cap a l'escriptura. Creia que seria una altra persona qui em donaria la clau de la porta de la inspiració. Però no, torna ell!
Com serà l'encontre. S'en recordarà? I jo, ho sabré? Com reaccionarà? També es ver que redéu, ens en donava molta de feina. Que si lectures. Que si comentaris de text. Que si pràctiques d'açò i d'allò.  Em tenia estressat. No podia viure d'aquella manera. Per açò vaig escriure el que vaig escriure i, ara, ara em sent com em sent. I no ho puc evitar. Em veig assegut a la cadira sense cap company al costat amb ell que m'assenyala amb el dit, amb tots els cabells aixecats mentre, escridassant-me, m'acusa ─Sí, tu ets qui va escriure aquells comentaris. Sí, vas ser tu, no hi ha cap dubte. El que deies. Com ho deies. Vas deixar la teva empremta. I ara has tingut la poca vergonya de tornar. Puc assegurar-te que mai, ho sents bé, mai, seràs escriptor. Mira al teu voltant, ni els teus companys et volen prop...─

Només de pensar amb aquesta possibilitat ja se m'esgarrifa tot el cos. Potser hauré de baratar d'inquietuds. Pot ser les lletres no son el camí a seguir. Pot ser un canvi d'aires radical com, per exemple, fer volar estels, siguin la solució. Però jo no en sé de fer volar estels. Necessitaré d'algú que em vulgui mostrar la tècnica. Aprendre sobre els materials, sobre quins fils tensar i quan. Sobre els vents. No sé, segur que amb la meva sort clavaré l'estel a l'ull de l'instructor.
No sé que fer. Cap a on partir. L'únic que sé és que per aquest començament dels curs de narrativa ja he begut oli.