Email amenaça

Carmén, estàs en perill.


Per favor, llegeix aquest correu perquè en veritat corres perill. Tu i la teva família.
Ja sé que rebre un correu anònim pot semblar una broma de mal gust però, si segueixes llegint ho entendràs. No tens molt de temps i de la teva decisió, del que facis, en depèn la vida vostra i, potser, la meva.
Tu no en saps res però hi ha en joc molts, molts, doblers. Pot ser també tindràs la intenció d'anar a la policia, de cercar ajuda però, no podràs. No trobaran res. I quan sigui l'hora ja serà massa tard. A més, hi ha molta gent implicada. Persones que no t'ho arribaries a creure mai.
Crec que l'única possibilitat que teniu, i no és, ni segura ni definitiva, que fugiu de l'illa. Que us en aneu enfora, molt enfora i de manera anònima. Que no torneu en molt de temps. Pot ser així el joc, sí, el joc, podria seguir un altre curs.
Perdona però no t'ho havia dit encara. Tot és per un joc de rol. Cadascú, en començar, va dipositar una quantitat gran de diners que podria anar multiplicant a mesura que s'assolien els objectius. Altres apostaven per a fer-los fracassar. El perquè tu has estat elegida fuig de les meves informacions però sé el que et pot passar si segueixes en aquesta illa.
No pateixis. La teva família tindrà una mort ràpida. Son només personatges secundaris. Morts col·laterals en diuen. Però a tu, t'espera el sofriment. Molt de sofriment. Seràs raptada durant un mínim de trenta dies. Cada dia hauràs de passar per una serie de proves. Seràs violada. Et faran sagnar. Seràs ultratjada. I per cada dia que passi dels trenta els doblers es multiplicaran prou perquè sigui important fer-te viure'n quants més millor. 
As de fugir de l'illa. Pot imaginar-te el mal que et farà quan t'arranquin les ungles, una a una. Quan et tallin el dits, os a os. Quan se't clavin les agulles per a tot el cos. Quan se't penetrin per tots els orificis fins al seu esquinçament...Jo no puc.
Fuig de l'illa. Sé que açò ha de passar perquè...


...jo en som el botxí.