diumenge, 12 de juny de 2011

Ombra

L'ombra s'estén amargament per l'illa.
Les roselles ploren...
Dies agres ens esperen.
Temps tardarà en tornar el somriure.


Anyades malmeses enyoren els adobs desaprofitats.
S'ha perdut el seny o és el meu qui va a la deriva.


Recuperarem la sàvia?
Floriran els cors altra vegada?
Tornarà aquell cel clar i brillant?
Brollaran, de flors, les tiranyes del futur?
Quan?


L'ombra s'estén amargament per l'illa.





A l'alba, assegut en la mateixa pedra de Favàritx d'altres batalles, esper que despunti el dia i, com els vells cavallers, espasa en ma, imagín una nova creuada, per tu, per al futur, per la vida.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb L'Ombra he tingut sa impressió de llegir una cosa més ben escrita i clara, més lleuger a sa vista, més adulta, a falta de una altra paraula que defineixi millor el que vull dir, i damunt es pulit s'escrit.
No estic espesa especialment, no et serveix com a excusa.
M'agradat, si, m'agradat
Sol

Marga ha dit...

ESTAR BÉ ESPERAR QUE LA VIDA S'ACLAREIXI. ÉS UN`POLSIM D'ESPERANÇA EN UNS DIES TAN "BLAUS", MASSA "BLAUS" ARA SOLS MANCA QUE HAGI SERVIT PER QUALCOM AQUESTA SITUACIÓ. M'ENCZNTA AQUEST ESCRIT