La petjada ferma.
Res no l'atura.
La pols omple, de boira, l'aire
als carrerons del caragol.
On ets que no et trob?
No sé si t'he dit mai que t'estim.
Ho has llegit, al manco,
en la meva mirada?
Les avellanes volen
en guerra de somriures i sentiments
El sac es buit però, jo,
en guard una per regalar.
Duc la ma plena de suor
de cavall negre...
de festa...
de Sant Joan...
Les passes son ara lentes,
l'alba és prop.
Es ple i no veig ningú.
On ets que no et trob.T'he dit mai que t'estim?
3 comentaris:
Ohh glorios sant Joan!! que n'ets de sant joaner...
És molt polit tal com ho escrius, i es nota que tu vius sa festa de manera quasi bé poetica.
Jo pens que a pesar de que es vulguin preservar es protocols tan estrictes i antidiluvians, es ressò de sa festa fa que molta gent desembarqui a Ciutadella i que es perdi una mica el nord de lo que realment es sant Joan.
Ara bé, açò no fa que qui llegeixi el que escrius no es vulgui omplir sa ma de suor de cavall negre, batallar amb un sac d'avallanes o comprar un polo de menta devora Santa Clara per acompanyar a un gin amb llimonada...engrescador, i tant!!!
S'escultureta amb sa creu de Malta molt apropiada i ben xula.
Sol
Sííí, un santjoaner de dalt de tot!!!!!!
Particularment t'he de donar ses gràcies amb aquest escrit i de sa teva mà jo visc Sant Joan.
I no només això, amb poemes com aquest fas Sant Joan.
Silvi.
S'escultura...
Cavall, caixer, bandera... genial!!
Publica un comentari a l'entrada