diumenge, 24 de juliol de 2011

Gelós II


No ho pot evitar. Encara se sent jove però nota que els dies passen. Que els anys passen. Que de cada vegada hi queda menys  temps.


No, no lluita contra aquesta circumstància. De fet, el temps n'és aliat i enemic a l'hora, i ell ho sap.


Està pensatiu. Es maleeix a si mateix mentre va i ve sense anar aumon. Records i desitjos s'entrecreuen per dins del cervell a tal velocitat que és incapaç de seguir el fil de cap d'ells. En té tants, de records! De tot i de res. Potser, fins i tot, en té massa.


S'atura. Deixa de caminar. Intenta centrar-se en un sol record. Sí, sí. Aquell dia a la vorera de la mar. Aquelles aigües de color daurat. El sol amagant-se rere l'horitzó. Com anava creixent la foscor. Era un vespre estrellat. Era un sostre d'estels. No hi havia ningú més a la platja. La serena queia fresca. Ens agafàrem, ens acariciàrem i prest vàrem iniciar aquells jocs íntims a què tantes vegades havíem jugat. Redescobrir els cossos, l'un de l'altre.


Reviu aquell moment passat. De sobte, a l'hora que llança una coça a l'aire, emet un crit esgarrifador.  Aaaah! Torna a la realitat. Es mortifica pel present i espera, pel que pot ser, el demà, el futur.


I així una i una altra vegada. I així cada vegada que la seva estimada és en braços de l'altre...



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Gelós I,GelósII, esper que no hi hagi un Gelós III, o si, a lo millor feim un trilogia de Gelosos...tot es pot fer, jejeje

Bé, anam per feina, o pel plaer de contestar o comentar el que escrius.
Aludeixes a l'amor passat i perdut, que es va fer malbé pel que fos i ara ja no esta per un sinó per qualsevol altra.. gelosia pura i dura, i més quan veus que el temps no s'atura mai i els anys passan i et dones compte de que res o poques coses tornen a ser igual, t'has equivocat, t'has equivocat, o no, mai es pot saber açò. C'est la vie... peró en algun moment,a vegades sorgeixen coses que et fan pensar que tot succeeix per alguna cosa... i sinó sempre quedarà l'IMSERSO.

Et dic el de sempre des d'un temps a ara has tornat mes madur escribint, escribint només, eh
m'agrada
una besada.

Anònim ha dit...

ahhh. el jove entenc que es un jove de 40/50 i tantos... un jove madur, que encara fot més..
quin desastres!!!