diumenge, 24 de juliol de 2011

Gelós I


Tot i que encara és jove
sap que els dies passen,
que els anys passen
i que, cada cop, queda menys temps.     


No lluita contra aquest. 
El temps n'és aliat
i enemic a l'hora, i ho sap.


Pensa. 
Maleeix. 
Recorda. 
Desitja.


Conserva molts records
de tot
i de res;
potser, fins i tot, massa.


La vorera d'aquella mar daurada,
un vespre amb el sostre d'estels,
jocs íntims redescobrint el cos de l'altre.


Reviu els moments passats,
es mortifica pel present,
espera el futur.


I així, una i altra vegada.
I així, cada vegada 
que la seva estimada
és als braços de l'altre...