Tot i que encara és jove
sap que els dies passen,
que els anys passen
i que, cada cop, queda menys temps.
No lluita contra aquest. El temps n'és aliat
i enemic a l'hora, i ho sap.
Pensa.
Maleeix.
Recorda.
Desitja.
Conserva molts records
de tot
i de res;
potser, fins i tot, massa.
La vorera d'aquella mar daurada,
un vespre amb el sostre d'estels,
jocs íntims redescobrint el cos de l'altre.
Reviu els moments passats,
es mortifica pel present,
espera el futur.
I així, una i altra vegada.
I així, cada vegada
que la seva estimada
és als braços de l'altre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada