Sense excuses

Sí, sense excuses. Sé que fa dies que no he escrit res. En som conscient. De fet, m'agradaria haver escrit però, no ho he fet i açò és el que hi ha.

Ho he dit altres vegades, m'agrada escriure però sé que no en sé, i no crec que vosaltres sabeu quant m'agradaria de saber-ne d'escriure. De trobar aquelles paraules que posades una rere l'altre diguin el que en aquell moment vull dir. Paraules simples o recercades segons l'ocasió. Segons la intenció. Segons la inspiració.


A vegades tenc molt clar el que m'agradaria escriure. Ho tenc al cap. Ben lligat. Rimant si ha de rimar. A punt per a recitar... però no és el moment. Ho tenc tot al cap ben ordenat però, quan açò passa, normalment no som a on hauria de ser. Quan, temps després, m'assec davant l'ordinador tota aquella gran història s'ha esvaït. I mirau que les cerc i les torn cercar a les paraules però, res de res.

Per tant, per escriure, ho he de fer en aquell moment especific en que el cos, amb tots els seus sentits ben desperts i, algun d'algú altre, n'és disposat. I he de tenir la història en aquell moment. No me val tenir-la memoritzada perquè no ho aconseguesc. Només una part de la idea n'és present i, al final, la historia resultant no és ben bé la mateixa. Clar que tampoc passa res. Si algú la llegeix no sap com havia de ser i, per tan, no pot comparar! És un petit avantatge que te l'autor enfront dels lectors.


També el temps és limitat. Hi ha un moment per a cada cosa i com més coses, manco temps per a cadascuna d'elles. Qüestió de matemàtiques simples.
El marès, quina feina més lenta. Més que l'escriure. També vol temps i paciència. També és necessari el moment d'inspiració. Hi ha que deixar que la pedra ralli. Que digui qui o que és. Després, intentar amb les eines a la ma, treure la pols sobrant per a que la forma prengui vida pròpia. I, aquesta darrera, s'està fent pregar.
A més, hi ha les fotos. Paisatges, flors, animals, casetes de vorera... 
I les excursions, i la lluna, i les sortides i postes de sol, i Internet, i... I ara, a més, a provar noves formes d'expressió. El gravat!


Així i tot, seguiré deixant una part del temps per a veure si aconseguesc escriure el que vull i com cal.
I, si n'esteis interessats, ens seguirem trobant al bloc.