diumenge, 23 d’octubre de 2011

Dilluns

Dilluns. Dilluns. Una paraula que ens crea una certa esgarrifança. 


Potser què el que sigui el primer dia de la setmana, que a la vegada és, per a quasi tothom, el dia de reincorporació a la feina després d'un cap de setmana d'oci, en tengui una part de culpa. 


Dilluns. Una paraula que indica que alguna cosa s'ha acabat i que una altra en comença. Dia d'obligacions, tan si ens agrada com si no. Dia en que el despertador no pot deixar de sonar. Dia en que un enyora el que només fa unes hores s'ha acabat tot i que tornarà.


Però el dilluns no en te cap culpa de que ho haguem organitzat d'aquesta manera. Ell no en te culpa. No, no és el culpable. Ell no tindria inconvenient en que fos diferent. Ell no posaria cap trava en ser el dia de trobada dels amics. No. Fins i tot, potser, estaria content en ser el dia més estimat per a tots.  Hi vindria conforme. Potser el tindríem de reivindicar el dilluns. Fer-lo en poc més nostre. Humanitzar-lo. Tanmateix, en les circumstàncies actuals, podem trobar aspectes més agradables que no els citats.


De fet, hi ha que dir que com més prest arriba el dilluns, més prest torna el cap de setmana d'oci. Si, ja sé que és un poc forçat però el temps és així, una roda. Personalment no en som un entusiasta dels dilluns però tampoc en tenc cap problema. Cada dia te alguna cosa, unes hores, un moment i aquest, sigui o siguin quins siguin s'han de viure plenament.


Els dilluns em retrob amb altres persones amb les quals no coincidesc els caps de setmana. Alguns només companys de feina. Alguns, quins companys de feina! D'altres, a més de companys,  partícips d'interessos comuns compartint inquietuds, coneixements.. Amb algú altre, senzillament,  és l'únic lloc de trobada -bé, i Sant Joan-. Una salutació,  una broma, un suport per a l'escriptura. Una font d'inspiració. De fet ha estat, directe o indirectament, protagonista en algun escrit. Ara, pot ser, aquest serà el darrer dilluns en trobar-nos. El darrer en compartir aquell comentari sobre el que he escrit, sobre el que podria escriure, sobre la posta de sol. Aquest dilluns serà el darrer en tenir el seu somriure al davant. Ara...


Maleït dilluns!