Una presa?
No perdre-la en seria el seu comès.
Fugia ràpida, com els embats de vent.
Un pensament! ─Corre, corre... que fuig.
Un mal resultat.
No la pogué atrapar i,
com ella, s'esvaí entre els núvols.
Com tantes coses,
tantes vegades,
en la vida.
diumenge, 2 d’octubre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada