Ja s'escolta el cant dels ocells.És matinada.
L'inici d'un nou dia.
La primavera és prop i,
molts, en tenen la sang alterada.
Demà seguiran lliures,
com el sol i el vent.
Mentre, et llegeix.
Em fas pensar.
No em puc adonar
del que passa,
del perquè de tantes coses.
No sé que fer.
No sé si puc fer.
Sé que les presons
no sempre tenen barrots.
No se´...
seràs lliure?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada