La vista del penya-segat era impressionant! Serrat des de dalt fins a tocar la mar. No sé quina distància hi havia però, la mar, es veia molt enfora.
Les gavines donaven passades amb el seu vol màgic. Cridaven. Tampoc no sé si era per saludar o per escridassar-me per algun motiu.
De sobte, vaig ser molt prop de la mar. Prop però, que molt prop!
I tota la vista que estava gaudint es transforma. Era com si els ulls miressin a on era jo. Com si els ulls en que mirava no fossin els meus.
Només va ser un moment. Un flaix. Un enlluernament pel sol. Un...
En recuperar-me de l'ensurt, encara tenia unes quantes plomes que em sortien del braç...Per uns instants, m'havia convertit en gavina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada