dilluns, 20 d’agost de 2012

Entremaliat


Que havia d'haver fet per merèixer un castic tan gran? 

Pot ser sí que n'era un poc entremaliat però, en edat juvenil, qui no ho és? 
Cabells arrissats, ulls grossos i vius, molt vius. Somriure que deixava entreveure unes dents blanques. Ganes de jugar. Rialles.  

Sotes. Salts. Esquitxos...

Ara sols ha quedat com observador del que passa al seu davant. Castigat a no moure's ni quan un grup d'al·lots juguen a esquitxar-se. Castigat a suportar les inclemències del temps fins a qui sap quan.

Pot ser, va ser un accident. 

Pot ser només va ser açò...

Un esquitx al déu Posidó en un dia de mala lluna.