Que havia d'haver fet per merèixer un castic tan gran?
Pot ser sí que n'era un poc entremaliat però, en edat juvenil, qui no ho és?
Cabells arrissats, ulls grossos i vius, molt vius. Somriure que deixava entreveure unes dents blanques. Ganes de jugar. Rialles.
Sotes. Salts. Esquitxos...
Ara sols ha quedat com observador del que passa al seu davant. Castigat a no moure's ni quan un grup d'al·lots juguen a esquitxar-se. Castigat a suportar les inclemències del temps fins a qui sap quan.
Pot ser, va ser un accident.
Pot ser només va ser açò...
Un esquitx al déu Posidó en un dia de mala lluna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada