Figa-flor

M'agraden les figues. Si!. M'encanten i no crec equivocar-me si dic que m'agraden totes. Bé..., ja ho sé, si estan passades no. M'agraden tendretes i al punt, com quasi totes les fruites.
Abans, i d'açò ja fa un anys, n'anava a cercar per acompanyar l'oli-aigua o per fer un perol as forn o, també, figat però..., com tot, es va acabar.
No, no he deixat de menjar figues. El problema és que vaig descobrir, per casualitat, que tenc al·lèrgia a la figuera. I no sabeu bé la picor i malestar que em dona a més de fortes cremades i  bufetes. Res, que n'he de fugir com de les males dones -dels homes, en no atracar-mi, no ho necessit-.
De les figues de moro -que els àrabs en diuen de cristià-, quan és el temps, m'agrada tenir-ne de fresques dins la nevera. Son delicioses tot i que, normalment, hi ha que escopir algun que altre pinyolet. De les pues, millor no parlar-ne. 

Tornant a les figues de sempre, les paratjals, les coll de dama, les negretes... Ara m'he de conformar amb les que em donen. Bé, sí, també puc ajudar a agafar-ne aguantant l'escala però, aquesta, no pot ser davall la figuera. Només el polsim que amollen les fulles ja em basten per tenir picor. Així i tot, m'agraden tant que faig l'esforç. A més, quan aguant l'escala mir per amunt i, sí hi ha sort, i el sol no m'enlluerna,  puc observar la figa-flor de l'Olimp.