Vivències

L'excursió havia estat feixuga. Costers amunt i avall amb algun tram força espès de vegetació amb les aritges esperant al pas de qui les volgués destorbar. Tots, totes, havíem acabat amb alguna forta escarritxada. El que la majoria d'excursionistes fossin dones, amb una vestimenta més pròpia per anar a la platja que no de ruta, els ho havia fet més fàcil -a les aritges, vull dir-, des del meu punt de vista, clar.

En arribar a l'alberg tots vam deixar la motxilla enterra i agafarem la primera cadira que trobarem per a seure. Dos minuts de descans, per favor, abans d'aclarir-mos!

Mirava les cares dels que havíem participat i tots, qui més qui manco, tenia la cara vermella del sol i l'esforç, i regalims de suor al front.

Vaig agafar la motxilla i comentà amb un to de veu prou fort perquè em sentissin ─Vaig a la dutxa, si algú vol posar-me el sabó a l'esquena la podem compartir!─ Ningú no va contestar. Tampoc no ho esperava...

Quan vaig entrar a l'estudi encara ningú no ho havia fet, era el primer. Millor, de vegades amb els estudis compartits es perd la intimitat. Arreplegà el necessari i anà cap al banys. En obrir la porta una veu me va dir ─Yo!─

Em girà i no vaig entendre el que m'estava dient. La mirà amb sorpresa. ─Yo?, que vols dir─
─Que yo te acompaño a la ducha!─

No m'ho podia creure ni em podia envanir. Però si... No, no m'ho podia creure. Vaig mirar al voltant pensant que m'estaven gastant una broma però no hi havia ningú. La meva cara devia ser un poema perquè ella em va dir:
─Qué, ya no te apetece compañía?─

Sentia com em pujaven els colors d'empegueïment. Era una situació estranya o, al manco, a jo ho m'ho semblava. Obri la porta i li contestà que sí, que sí que volia companyia. I entrarem.

Pel cap em passaven moltes coses i ràpidament. Era casada. L'home podia aparèixer en qualsevol moment. Hi havia més gent a l'alberg que ens coneixia a ambdós d'anar a les excursions... Que estava fent jo en aquesta situació i, sobretot, que estava fent ella?

No era cap al·lota, em guanyava d'uns quants anys però estava de bon veure. Sí, tenia un cos sexi, agradable, apetitós. L'havia observat moltes vegades quan ens creuaven pel menjador, en les activitats... Però no ens havíem dirigit la paraula.

En anar-se'n despullant vaig poder gaudir i valorar el que era el seu cos. Ben proporcionat, de pits arrodonits però no voluminosos, eixerits, ventre pla. Pell morena. Cames i braços gràcils. Cada moviment era com una obra d'art. Mans amb els dits llargs. Cabells negres, negres. Ni curts ni llargs, un poc per damunt les espatlles. Uns ulls clars. El nas més bé petitó. La boca amb uns llavis carnosos, que no deixaven de somriure, mostrant unes dents blanques. Un cul ferma i un pubis amb el pel moixó ben arreglat. Qui necessitava pensar amb Júlia Roberts amb ella present?

La seva veu amb va tornar al present ─Qué, nos duchamos o no?─ mentre obria l'aigua de la dutxa i començava a regular-ne la temperatura. Vaig despullar-me a corre-cuita i l'acompanyà a la banyera. Aquest, per açò l'havia triat, era un dels pocs serveis individuals i l'únic que no tenia plat de dutxa sinó banyera.

L'aigua era més bé calenta però no cremava. Ella tenia el flexo i anava repartint l'aigua a un i altre. Va agafar el sabó i em va indicar que em gires. Va començar a repartir-lo començant per la nuca i baixant per l'esquena. Ho feia amb les dues mans. El sabó, l'aigua, les seves mans... No sabia que fer, com actuar. Estava completament perdut i en mans d'ella. Me va girar i agafant més sabó tornà a repetir l'acció, primer el coll, els pits, el ventre... Prest em tocaria a jo fer el mateix i, només de pensar-hi, ja en tornava boix. 


El sabó li relliscà entre els dits i va caure al fons de la banyera. Es girà per agafar-lo i el seu cos es va atracar al meu, que dic atracar, es va ajuntar al meu. Jo no em podia fer enrere ni tampoc ho volia. Estava excitat, molt excitat. L'erecció era patent i al seu tacte vaig estrènyer-la fort cap a jo. Era...

─Que no penetre─ Me va dir. ─Juega si quieres pero que no penetre─

Vam estar uns moments en aquesta posició sense moure-mos. Vaig agenollar-me i em trobà davant la porta de l'Olimpi. L'escala del Cel. La casa del dragó... Quina visió...!. El color rosat destacava sobre aquella pell acostumada a estar descoberta al sol. Vaig besar. Vaig xuclar-ne el nèctar. Vaig...

Ella tornava a tenir el sabó a la ma i s'aixecà. Somreia. Jo estava... i també m'aixecà. Tornà a passar el sabó pel coll i pels pits, fregant-lo diverses vegades per a deixar-ne prou.  El deixà caure i amb les mans començà a fregar el que tenia acumulat a la pell. Coll, pits, ventre. Coll, pits, pits, ventre. Coll, pits, ventre... Va ser un no m'ho pens. Just les seves mans van tocar el penis, aquest no va aguantar més i explotà. 

El seu somriure es va fer més gran. No amollà el penis, el seguia tenint en la seva ma i esperà tota la descarrega de semen que, a poc a poc, regalimava pel seu ventre i per la seva cama. 

Jo no deia res. No sabia ni que dir ni que fer. Havia d'estar empegueït? Esperava ella alguna reacció? Em sentia que tot havia estat un desastre, que no havia complert amb el que previsiblement esperava de jo. Ella només seguia mirant-me. El seu somriure no havia baratat. Va tenir el penis en la ma fins que aquest va tornar al seu estat natural, després, a poc a poc, el va amollar. Tornà agafar la dutxa i eliminar les restes de semen del seu cos i el sabó del meu. Em va besar i tanca l'aigua.

Ens vestirem sense dir res. Jo seguia admirant el seu cos quan de sobte vaig tenir por. Hi hauria algú defora? El seu marit? Pens que se'n va adonar del que passava per cap. Es va besar la ma i l'atraca a la meva boca. Obri la porta, sortí sense mirar enrere i la tancà. Jo vaig tardar en sortir. De fet no ho vaig fer fins que algú va voler ocupar el bany.  Sortí demanant disculpes per la tardança en l'ocupació del mateix. Ella no hi era. Tampoc semblava que ningú estès pendent de jo. Vaig tornar a l'estudi per a deixar la tovallola i demés. No sabia ni que pensar ni que creure. Que fer si la trobava? Havia de dirigir-li la paraula? I si anava acompanyada?

Tenia por i curiositat a la vegada. La vaig cercar per totes les zones comuns de l'alberg. La vaig cercar pels ròdols del mateix, pels bars i botigues, pels carrers... però no la trobà.

El vespre, quan era a punt d'entrar al menjador vaig tenir la visió. Era ella. Anava vestida amb una camisa blanca transparent amb un top també blanc on els pits quedaven marcats. Una falda curta i unes sandàlies de taló alt. Duia les ungles de mans i peus pintades . Els cabells mullats com si s'acabes de dutxar. El record amb va fer venir un calfred que em recorregué tota l'esquena. Els ulls tan transparents com els havia vist just feia unes hores i el somriure... Anava de la ma del seu marit. Fins aquell moment no m'hi havia fitxat en ell. No veia res per destacar-hi, era molt normal, tot i que jo no n'era ningú per opinar. 

Van sortir de l'alberg i entraren en un cotxe. El posarem en marxa i començà a caminar. Ella mirà cap a l'alberg i em veié. Em mirà, va somriure i amb llançà una besada a l'aire, besant-se la ma i bufant cap a jo. No la vaig tornar a veure més.

En sol demà l'excursió va ser més lleugera però, si mateix, havíem suat i caminat prou. Quan arribarem a l'alberg vaig  dirigint-me al grupet de dones amb que l'havia compartit ─Vaig a la dutxa, si algú vol posar-me el sabó a l'esquena la podem compartir─ Ningú no va contestar. Tampoc no ho esperava.

Me vaig dutxar tot sol.