Sol d'hivern

 L'hivern ha començat i ho ha fet amb pluja.

No sabíem que ens oferiria el primer sol i res millor que comprovar-ho personalment. El cel és estrellat, bon presagi...!

Favàritx és el punt de trobada. El far mostrarà, al sol, el camí. És prest i les barreres són, encara, tancades. Hem arribat d'hora.


Hi ha un fotògraf que intenta captar les boires de matinada. Nosaltres volem agafar el nostre lloc d'espera junt al punt geodèsic, avui per avui, molt malmès.

No fa fred. Anem contents i no per res especial però hi ha bon ambient. Tindrem cafè per tota la setmana.

Hi ha una capa de nivolats a l'horitzó. No veurem com el sol s'aixeca des del mar però promet...


És un moment encisador. Tots observam amb silenci. Vivim el moment. És el primer sol d'hivern...

Com havíem suposat, el sol surt per darrere dels nivolats  però, les primeres llums de l'hivern son encisadores. És un moment de pau. Uns minuts de silenci fins que la tiranya ens arriba a prop de nosaltres. És el moment de berenar.

Treim el cafè, les pastes, el quix... No hi falta de res. La tertúlia torna ser molt animada. No tenim frissera. Comentam coses d'aquí i d'allà, repetim de cafè, arranjam el mon...

És l'hora. Els esclata-sangs ens esperen. Decidim anar a sa Roca, no perquè pensem que en trobarem, si no perquè hem d'anar a alguna banda...

Fredolics, cama-grocs, llenegues, pebrades, llengües de bou, esclata-sangs, fortes... Pens que no hem deix res del que vam trobar i, possiblement  per l'ordre de quantitat. Els paners en són plens. Ens ho hem passat molt bé. Fer-los nets no serà tan divertit...

El sol ja és dalt de tot. Hora de anar a fer el dinar. Cadascú a casa seva i Déu... Aquest fa temps que no el veig en lloc.

El primer dia d'hivern ha començat força bé i ens anima a observar com acaba. Quedam per a anar a veure la posta al Pont d'en Gil. No tindrem molt de temps per aclarir les coses, ho sigui què, la feina de neteja del que hem arreplegat la deixarem fer pel vespre. Serà llarg aquest vespre...


En arribar a l'aparcament, a l'inici del Camí de Cavalls, observam que hi ha bastanta gent als voltants del pont. Pot ser no tindrem l'espai adequat per a l'observació. Però no. Falsa alarma. Sí que hi ha un grupet de persones que han anat a veure la posta de sol però o tenen intenció d'ocupar on volem anar nosaltres. Més tard, i veient com hi hem arribat nosaltres, la fotògrafa ens acompanyarà. Les fotos que s'enduu seran, semblant a les nostres, fantàstiques!

Ja hem agafat el lloc. Tenim al davant el pont. A l'horitzó s'entreveu la silueta de Mallorca. El sol és  a prop. Prest el veurem per la porta que tanca -o obra, segons un ho vulgui veure- l'eternitat.

Les fotos  es van disparant a mesura que el sol s'atraca a la mitgera de la mar. Una vegada més hem tingut sort, que no sempre, hi aquest desapareix mar endins. Espectacular..., molt espectacular...
El primer dia d'hivern ha estat fabulós. Ha valgut la pena aixecar-se de bon mati, de barallar-se amb el bosc per a robar-li els fruits, de fer quilometres amb el cotxe per a veure la posta de sol... ara queda el més feixuc: tornar a casa, netejar el que ha quedat pendent, passar en net les fotografies...

Si açò és l'hivern, qui vol que vengui l'estiu?