De matinada. Em trobava a l'est d'una illa mirant cap a l'est. De fet mirava l'est d'una altra illa esperant el moment. Moment que no tardaria en arribar. A la ma un cafè. Ensaboria el seu aroma, el seu olor. Amb bona companyia. Tot a punt ...No es feu esperar. El cel es comença a cobrir de colors. Vermell. Groc...
La seva intensitat va travessar parets. Parets de desitjos, de sentiments... Quines sensacions!
Pels forats dels edificis militars de la Mola s'observà el foc del sol matiner. El foc de la Mola. Pareixia veritat que estaven en foc. Van ser uns moments, uns minuts... Indescriptible... Fins que el sol es va obrir pas i guaità per sobre de tots els elements. El got de cafè era buit. El cos immòbil. Els ulls seguien xuclant la llum captant cadascun dels instants. Absorbint fins el darrer alè del despertar. Fantàstic...
Tornarem a la realitat. Repetirem de cafè. Ens prepararem per a gaudir d'un dia a s'Illa del Rei.Ara, dies després, el record encara m'acompanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada