M'ho pensava...

M'ho pensava...

Sí. Pensava que t'ho havies perdut.  De ver que m'ho pensava. Perquè avui la sortida de sol ha estat especial. 

Favàritx era tot per jo. No hi havia ningú més. La matinada era fresca, de camí havia trobat boires baixes, però no feia fred. Hi havia nivolats però semblava que el sol es veuria bé. Bé no, beníssim! Ha sortit radiant! Amb una força indescriptible, amb un color groc potent increïble! Prest ha marcat la tiranya sobre l'aigua, ha deixat la mar tenyida de vermell, vermell de sentiments.

Ha estat quan he tingut clar que el que jo em pensava no era cert. Jo em pensava que t'ho havies perdut però, de fet, he entès que qui m'ho he perdut he estat jo. 

Era un moment tan especial que he sentit un buit estrany. He notat que no hi eres... He sabut que em feies falta per gaudir-ne junts del moment.

...M'ho pensava, ara ho sé!