Halloween

La nit havia estat cruenta...
Les disfresses i la realitat s'havien confós en un mateix pla existencial. Era difícil reconèixer si la sang trepitjada era sang vertadera o un trist suc vermell químic comprat en una de les tantes botigues de venda d'objectes per assaborir-ne una realitat de fantasia.
No n'havia fet cas. 
Intentava seguir el meu camí enfora d'uns costums llunyans que no m'omplien. Pot ser en un altre moment ho acceptaria però no ara, no avui.
El cas és que el programa personal era aixecar-me prest i anar a veure la sortida de sol. Recollir la vivencia del primer raig de sol del dia. És un moment preciós. Cada dia igual. Cada dia diferent. Observar, escoltar, absorbir l'energia... Tot immens...
Era perfecte. Una vegada més no hi havia res a dir fins que... 
La imatge encara em persegueix...
Pot ser l'any vinent també aniré a una d'aquestes botigues per a tenir una realitat de fantasia.