Sa Colarsega

 

Sa Colàrsega

 

Avui, i és una manera de dir ja que si no diu el dia, demà, aquest avui hauria de dir ahir i no estaré baratant la frase en cada moment i, tampoc, crec sigui important especificar de quin dia en concret es tracta. A sa Colàrsega, he vist un fet, bé, de fet, no he vist el fet en si sinó el resultat del qual jo crec és el fet que no havia vist mai.

No, no ha estat un fet excepcional però sí sorprenent. Jo anava caminat intentant aconseguir la mitjana de passes en una distància i temps determinat per a veure si torn a trobar l’equilibri entre alçada, amplada i pes. I, si no mor en l’intent, ho aconseguiré.

Bé, tornem a la qüestió que ens ha duit fins aquí. Mentre caminava, uns metres més endavant de jo he vist el que he definit immediatament com un peix fora de l’aigua que feia petits bots damunt el moll. Quan m’hi ha atracat era viu. Tenia la boca oberta, i anava fent espasmes i bots al ciment tot demanant auxii. Anava a escriure que semblava li faltava l’aire, però pens més assenyat dir que li faltava aigua. Tenia les òrbites oculars a punt d’esclatar.

Pel cervell han passat tota una sèrie de possibilitats de que fer. Fins i tot d’agafar una bossa i fer-lo a la planxa per dinar. Feia prop de dos pams de llargada i m’hauria bastat per un panxó. Ja just el seu costat he vist que era urgent prendre una decisió i, l’he empès cap a la mar.

No sé de quina espècie era i, amb les frisseres no he fet cap foto. He pensat, però, que deu ser un d’aquests peixos que gaudeixen jugant a saltar de l’aigua i que, per una d’aquelles casualitats, ha botat damunt el moll poc abans de la meva arribada. No sé si en tindrà més de ganes de jugar.

Ja dins l’aigua he vist que ha fet un parell de alenades ràpides i m’ha mirat. M’ha semblat que abans de partir
m’ha fet l’uet!