Lluna de febrer

Avui pensava fer moltes coses.
Volia deixar enllestit un possible escrit per a presentar al premi de narració curta. Està boni acabat. Només falten uns petits detalls i ja fa dies d'açò.
He sortit de casa per a saber quines misèries s'han escrit a la premsa.
Rallant amb ..., és igual amb quí, comentàvem de les dèries que tenim. Ella, jo.
Desprès hem pensat amb la lluna. Avui és el ple. M'ha dit que estava molt polida i no m'ho he volgut perdre. Quan ens hem acomiadat i, abans d'entrar a casa, m'he arribat a la plaça de l'Esplanada per a insuflar-me de la seva energia i tenir inspiració.
Res. No hi era. Més ben dit, no era visible. Quin desengany.
Ara som davant l'ordinador i no sé per on començar. I amb les coses que tenc per escriure no puc esperar fins la propera nova lluna plena.
Pot ser...
demà?