Sa bassa Verda

Mítica. Espectacular. Sorprenent.

Aquests serien alguns dels molts adjectius emprats per a definir aquest indret de Menorca.


La veritat és que no deixa indiferent quan un la visita, sobretot la primera vegada.


De jove n'havia sentit rallar bastant d'aquesta bassa. I tot i que havia anat d'acampada bastants vegades a La Vall, -en aquells temps era possible-, no havia intentat arribar-hi. En el primer intent que vaig fer ja tenia carnet de conduir. Era un diumenge d'estiu i el vell Esquella era a la barrera demanant qui va a qualsevol que volia entrar a les seves terres. Ens presentarem, de fet bastava ser menorquins, i el comunicarem l'interès de visitar la bassa Verda. Ens mira amb ulls de sorprès i ens demana si sabíem on era. Vam contestar que no. Ell ens va dir que podíem passar però que era difícil la seva localització. Ho va endevinar. No la trobarem!

Temps després, ho sigui un any o dos més tard, vaig anar a la bassa. Mi va dur un company madrileny! Era biòleg i estava interessat en recollir unes mostres de la fauna aquàtica de Menorca. Per açò va recórrer basses i torrents de per tota l'illa. Jo l'acompanya en unes quantes sortides. De la bassa Verda en vaig quedar encantat. Poc temps després hi vaig tornar amb més calma. Només per a contemplar-la. De veritat que era verda! De retorn, quasi a mig camí un conegut hem va demanar si podíem indicar-li el camí de la bassa, cosa que vam fer. Mentre seguíem el nostre camí de retorn vam sentir aquest comentari. -Que un maonès ens hagi tingut que mostrar on és la bassa Verda, ja és massa!.

Des de llavors hi ha tornat en algunes ocasions. No moltes. La darrera va ser el novembre passat. Fins a les hores no havia tornat a trobar-la tan polida. Amb tanta aigua. Vaig tornar a fotografiar-la. Hi ha tantes coses que admirar!

Ara ja no és difícil trobar el camí. Hi va tanta gent que el carrerany és obert del tot. Tenc un poc de por pel que pot passar. L'indret és fràgil. S'ha de respectar. S'ha de ser prudent amb el número de persones que la visita, per on es passa, per no fer malbé res. Per no tocar el patrimoni. No s'han de deixar fems ni tan siquiera aquells que es diuen orgànics.

Seria important que la mítica de la bassa Verda i de tota la zona del voltant pogués ser la mateixa que trobin els nostres descendents.