Moltes vegades m’he demanat
què feim aquí,
cap a on anam, i per a què.
M’ho vaig demanar fa temps
i m’ho deman ara.
Mai no he trobat una resposta satisfactòria.
I no és que em preocupi gaire;
encara que, de vegades,
pens en el perquè de moltes coses.
I mires enrere, i el camí recorregut
a cada moment és més llarg.
I cada dia s’acurça
el que esdevindrà al futur.
I mentre, continuam aquí.
Envoltats pel que ens ha tocat.
Imaginant-nos que decidim el nostre destí.
I és en aquest moment
quan ho tenc més clar.
No resoldré cap misteri.
No em respondré els dilemes plantejats,
però, viuré.
I vull viure de manera simple.
Amb fites possibles.
Escoltant aquella música que m’agrada.
Contemplant la natura.
Gaudint amb els companys
el que ells estiguin disposats.
I viure així,
sé que és possible.
I també sé que,
al teu costat,
compartint els designis de la vida,
n'és suficient per a no importar-me
què feim aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada