dimecres, 23 de desembre de 2009

Banyes


Estava acostumat  a passejar tot sol. No em feia res  portar la casa al damunt, així no tenia cap problema amb les inclemències del temps. Tenia la solució adequada per a qualsevol situació.
M'agradava recórrer grans distàncies. A poc a poc. Sense frisseres. Observant el que m'envoltava.
Especialment, però, m'agradaven els dies humits, els dies en què queia un poc de calabruix. Aquella pluja prima que ho deixava  tot un poc banyat. I sí, a més, després sortia el sol, ja era massa! Aquells colors de natura viva em deixaven esbadalit.
No sé per què vaig pensar amb banyes. No record si havia vist res especial en aquell moment o si em va venir a la ment per casualitat, però la qüestió és que vaig estar pensant en banyes.
Com que no tenia res a fer, em vaig disposar a descansar en una pedra un poc alterosa d'una tanca plena de caramuixes; més al fons, una bona vista del barranc. Una delícia de paisatge. Era un bon lloc per rumiar un poc més.
Però, per què banyes? A què venia aquest pensament. Sí que era estrany. De totes maneres, al llarg de la vida n'havia vist moltes i de molts tipus. De fet, havia de reconèixer que alguna m'havia deixat  impressionat. També, pel que havia observat, n'hi havia que no eren molt feliços de dur-ne.



A mi no m'importava. Formava part de mi mateix i...


-Mira, aquest bover si que és gros!, el posaré amb els altres dins el talec. 



Aag! Maleïts cercadors de caragols!