Jo crec que la tenc però, de vegades, em costa tant que més que una alliberació pareix una carrega.
Voldria dir coses, moltes coses però, quan cerc les paraules no les trob. I açò és una constant. No en tenc prou amb agafar un paper en blanc i començar. Necessit tenir alguna cosa més. De vegades una cosa tan simple com unes retxes pintades que em serveixen de guia. De vegades una mirada. De vegades un comentari a algun vell escrit. Qualsevol cosa que em situí al moment d'inspiració.
I així, setmana rere setmana, em sec davant l'ordinador intentant esbrinar que em passa pel cap. Per esbrinar que m'agradaria expressar, de que vull escriure. Que vull dir.
I de vegades ho trob i de vegades no. I de vegades sé de que vull escriure i no sé com expressar-ho i de vegades no sé per on partir ni com sortir-ne. Aquí és quan alguna fotografia m'ha tret de l'enfango. També el marès em dona una ma d'ajuda però darrerament em juga males passades -el maleït es romp per on no toca!- i no aconseguesc el que vull. De vegades, molt de tan en tan, sona la flauta i m'agrada el que em surt. Pot ser per això insistesc.
I ara, per a rematar-ho, m'han demanat que escrigui una postal de felicitació nadalenca. Uf. Sí ja és difícil escriure per jo, com no m'ha de costar el dir en nom d'un altre i, a més, sobre un tema tan socialment positiu que, en la realitat de cadascú, és com és.
Bé, que no es digui que no intent posar el meu granet d'arena i, sí serveix, endavant.
* *
Ara, quan som a punt de tocar el cim i travessar, una vegada més la barrera del temps, potser és el moment de mirar enrere i observar el camí recorregut.
I, amb un somriure als llavis, reviurem el que junts hem fet. Els entrebancs que hem anat salvant. Els reptes assolits. El que hem gaudit amb les experiències..També podrem observar als cims propers altres persones que han fet el seu camí, alguns dels quals en certs moments hem coincidit, d'altres que no coneixem però, potser, ens trobarem al futur.
Més llunyans veurem aquells que no hi han arribat els quals només reviuran al nostre record.
I nosaltres seguirem. Entonarem una cançó i, amb les mans fortament agafades, seguirem un camí que, amb la força de l'amistat, ens guiara junts cap el proper cim.
* *
Bon Any Nou per a tots
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada