dissabte, 16 de gener del 2010

2010

Uf, uf, uf.
Principi i final de res. Només continuació de tot.
De vegades ens és difícil no extrapolar qüestions administratives, aquelles eines que ens hem donat per tancar una etapa, amb el camí que segueix la natura. Ella no entén de dades. Per ella plou quan hi ha condicions per ploure. Tan li fa que sigui el que per nosaltres és el gener o l'agost.
Per nosaltres, en teoria, ja és molt endavant de la temporada micològica per a trobar esclata-sangs però, a la pràctica, qui en va a cercar en troba.
De fet aquesta setmana ha estat bona per a trobar bastants esclata-sangs, llengües de bou i peus de Crist. No han faltat les mostres de llenegues, orelles de rata, fredolics, picornells de capell taronja, camagrocs, camesseques, peus blaus -aquests tenen un gust peculiar que encara no tenc clar si els he de seguir agafant-, Suillus, Leccinum (pixacà) i mare d'esclata-sangs. Prou tipus i prou quantitat per a no patir gens de gana.
Per a la propera temporada he de procurar aprendre de conèixer-ne un parell més d'espècies comestibles, si no, no podré omplir el paner que em van regalar.

De moment, el 2010, micològicament xerrant, ha començat molt divertit.