Et mir

La meva mirada et cerca. Mira el que fas. Com et mous. Com vas vestida.

Imagín el que hi ha més enllà de la línia que divideix el que es veu del que no i sé quant m'agradaria compartir-ho. 

Voldria fer-t'ho saber però no trob les paraules ni el moment. A més tenc por.

Sí, tenc vergonya i tenc por d'un no. 

Per açò no dic res. Només mir. Només et mir. 

Mir els teus llavis, el teu somriure. I mir els teus ulls. 

Amb la mirada cerc els teus ulls tot esperant trobar-los i que aquests em mirin. Que vegin en ells els meus desigs. Que llegesquis el que et demanen, el que t'estan implorant. Que entenguis que ets tu..

**

Passejava. Caminava a poc a poc en estat cavil·lós sense cap rumb concret. Només passava temps quan vaig passar davant un mostrador. Redéu, el dimoni!

La imatge en feu tornar a la realitat. Ho va veure ben clar. Em fer entendre que no em bastarà una mirada..