Vaig admirar la teva lluminositat
fins, que la claror de l'alba,
rompé la tiranya.
Afloraven les contradiccions..
Foscor i llum, inici i final.
Tot junt, com el camí de la vida.
Com el nostre camí.
I seguí observant
la teva lluita perduda
per continuar brillant.
El sol, poderós com ell mateix,
apagà la teva essència però,
jo, ja n'havia xuclat dels llavis,
la teva mel.
2 comentaris:
Sembla impossible però de cada vegada te superes.
Mari, estic totalment d'acord amb tu. Bons Reis!!!
Publica un comentari a l'entrada