Exercici - la moto i el ventall

Torn participar en un taller de narrativa, enguany va de contes. Ens han plantejat un exercici. Tenim el final i hem de trobar com arribar-hi. A jo m'ha sortit així:

Li hagueren pogut demanar mil vegades i mil vegades hagués dit que no, que a ell no li passaria. N'estava molt segur de les seves idees, de la seva manera de ser. Encara recordava com era el seu mon de llavors. No és que l'enyorés, senzillament el recordava.
Recordava quan era més jove i es compra la motocicleta. Era lliure. Ningú el podia fermar. Anava i venia per tot.  Se'l podia trobar a qualsevol indret, a qualsevol racó d'aquesta petita roca rodejada d'aigua que és coneix amb el nom de Menorca. Anava a totes les festes dels pobles. Coneixia quasi bé a totes les persones de la seva edat. Un esperit inquiet que necessitava anar d'aquí cap allà, i d'allà cap allà d'assa. Ara amb aquest, ara amb ella, ara amb els altres. Només ell contava. Cap compromís cap els demés. Se'n reia dels que decidien prendre el camí de la vida de manera conjunta. Ell, amb la serva motocicleta ho tenia tot. Llibertat, aventures, sexe. No li mancava res. Fins i tot el seu millor amic des de que tenia raonament havia fallit. Aquest li va dir que un dia també ell hi cauria, al que ell contestava que no, que estava vacunat contra tots els mals d'enamorament. Que ell no es tornaria mai sedentari. Així i tot van fer una aposta. El dia que et casis jo et faré un regal però tu hauràs d'abandonar la motocicleta en un lloc que mai més puguis tornar a emprar. Que sí, va dir tot d'una. Em moriré amb la motocicleta als peus del llit, pensava. 
El temps seguia el seu curs. Les festes d'estiu tornaven ser aquí amb tot el que comportava. Bulla, beure, dormir a la platja... Avui amb companyia de... demà amb companyia d'una altra.
Un dia va conèixer una persona que el va trasbalsar. No estava acostumat a que ningú li digués el que aquesta persona li va dir. Aquesta persona li havia fet una descripció radiogràfica de com era ell com a persona. L'havia calcat. Va quedar desarmat. No n'estava segur de que li passava però quan es trobava amb aquesta persona es sentia incomode però, si no hi era, alguna cosa trobava a faltar. Mentre seguia vivint el que per ell era l'únic motiu de viure: motocicleta, llibertat, aventures i sexe. Però res ja era igual. En alguna cosa anava canviant. Comença a tenir algun que altre problema d'insomni, tants que fins i tot pensà anar al metge. No Podia creure el que li estava succeint. 
Recordava el dia en que havien decidit anar a viure junts. Havia estat una decisió molt complicada per ell però, al final va reconèixer que era el que volia. Amb el temps van plantejar seriosament d'adoptar un fill i van començar els tràmits. Quan va estar tot enllestit i amb la criatura a casa es van casar. 


El seu amic de sempre va dur-li el present promès dient-li que tot matrimoni ha de tenir un ventall i que ara li tocava a ell complir amb l'aposta. El seu company li havia dit que no ho fes si no ho volia, que la motocicleta, tot i que no hi podien anar els tres, no feia cap nosa i que si la tenia la podria emprar quan l'hagués de menester. No es decidia que fer fins que passat un temps va tenir clar el que volia en aquesta vida.

Avui, Quan feia just un any que s'havia casat, va anar a trobar el Far de Cavalleria i va deixar caure pel penya-segat la motocicleta i aquell horrorós ventall de mil colors.