5 narracions, mateixa situació, diferents protagonistes

Situació: Anem en metro. Al vagó hi ha un incident, una ganivetada.


         Narrador:  el que reb la ganivetada
Estava recuperant l'alè mentre comentava alguna cosa sense importància amb un company que m'acabava de trobar a l'entrada del vagó. -Sí que t'ha vingut de poc, em comenta ell, però corries de veritat!- I que ho diguis-. Vaig mirar qui venia per les escales i vaig respirar tranquil. Quan em girà, vaig obrir els ulls esglaiats i vaig notar una punxada a l'estomac i com una fredor penetrava al meu cos. 


Narrador: un personatge que observa el fet
Quan vaig en metro, i ho faig varies vegades cada dia, em pos a pensar i a imaginar coses. Que qui deu ser la persona que és al meu costat o, aquesta persona segur que cerca sexe, o qualsevol altra bajanada. Pens amb les noticies que surten a la premsa sobre fets ocorreguts en algun indret i em deman com és que mai he estat testimoni de res. Però, sempre hi ha un però, avui ha succeït un fet que m'ha deixat glaçat. Anava assegut devora la porta i quan aquesta era a punt de tancar, una persona ha entrat a la correguda, per poc perd el tren. Ha bufat per recuperar l'alè i, mentre feia un comentari amb una persona del seu costat, algú s'ha atracat pel darrera, ha tret un ganivet i li ha clavat a la panxa. He quedat petrificat. Crec que des d'ara preferiré conèixer les noticies per la premsa...


Narrador: el que ho sap tot
Quan va entrar al vagó del metro rebufà, agafa i amolla l'aire de presa unes quantes vegades. Havia de recuperar l'alè. El conegut que va trobar just a la porta li digué, -t'ha vingut de poc, he!- Ell si que ho sabia prou bé de què l' havia vingut; al manco s'ho pensava. Havia corregut des d'uns quants carrers abans de l'entrada del metro sense mirar al darrere. Només pensava en fugir. Es sabia descobert i tenia por.  Mirà per veure si hi havia algú més que volgués entrar i es sentí més segur. Quina equivocació. No tardaria molt en adonar-se'n del seu error. El seu perseguidor havia endevinat les seves intencions, massa el coneixia. Aquest havia anat cap a una altra porta d'entrada. Sabia que en posar-se en moviment el tindria agafat. Si va apropar pel darrere...


Narrador: el que és al costat del que rep la ganivetada
Ell era prop de la porta. La propera parada era la seva. Opera. Cada dia igual. Cada dia el mateix trajecte quatre vegades. Ja n'era com un ritual. En aquesta estació, quan la gent ja havia sortit, s'aixecava del seient i es posava devora la porta. No volia perdre cap segon dins aquella màquina de ferro. Ni amb tots els intents de modernitzar-los li agradava ser allà. Hi era per obligació. Una persona baixà les escales corrent a tota velocitat. El siulet de tancament de les portes es va sentir en el moment en que amb un bot entra per la porta. Mira per on, el coneixia a aquest esprinte. -T'ha vingut de poc, he- li va comentar, mentre li donava temps a que agafés aire per tornar en si. Qui els ho havia de dir, no havien coincidit mai en cap estació de metro. Just el metro es va posar en marxa una persona es va anar atracant cap a on eren. Duia els ulls fora de l'orbita. Estava cegat d'ira. En apropar-s'hi, va treure un ganivet i sense dir res li clava dret a la panxa...


Narrador: l'agressor a l'agredit
No t'ho podia perdonar. Sabia que prest o tard havíem de coincidir. Era només una qüestió de temps. El que fossis tu qui em vessis primer a jo i no a l'inrevés no tenia importància. Sabia el que faries. Faries el que sempre has fet. Corre. Sí, no tenies més remei. Sabies el que et passaria si jo et podia arribar. Em bastà veure la direcció que prenies per a tenir per ben segur el que pretenies. El metro. Sempre has estat una persona tan transparent! No calia frisar. Jo en tenia una entrada més propera. Ja ens trobaríem al vagó. Quan el metro fos en marxa no tindries on amagar-ta. No te n'adonares que m'estava apropant. Encara rebufaves per la correguda. Ja eres meu. La fulla del ganivet entraria suau fins el fons...