ulls closos
somriure a la cara
del plaer present
a l'albada gaudesc
tot!...
ara.
Als llavis venusians
de mel, un regalim
n'és assaborit
i, de xuclada en xuclada
per cada gota recuperada
un raig n'és en camí
gemecs i crits
més forts cada vegada
indiquen propera la fi
d'aquesta nova trobada
els llavis, junts, volen...
no n'és hora d'acabar
ni de defallir
més bé... el de repetir
una i una...
altra vegada
1 comentari:
De que xerram?
de papallones que xuclen ses flors, o de besades? Em perd,Pau bufoga, em perd... de fet tan dona,no? Es quasi bé el mateix , papallones o besades, tot queda poetic.
De totes maneres sa poesia es molt bona, ja t'ho dic...molt xula, de veritat. Deixa es contes curts i dedique't a sa prosa i es esculpir marès... i de tant en tant ens fas arribar una narració curta.
una besada
Sol
Publica un comentari a l'entrada