Natura perfecta

Cerc la formula de fer en tot. Crec en la possibilitat de trobar la quadratura del cercle. Pens en com millorar el que veig, el que faig, el que escric, el que hi ha.  I prov com. I opín de tot. I don voltes i voltes per tornar a començar, per tornar a cercar, per tornar a creure, per tornar a pensar. I torn repetir el que ja he fet. I torn mirar el que ja he vist. I torn escriure el que ja he escrit.

I amb tot açò he descobert alguns secrets dels elements que m'envolten. I he descobert racons amagats per a molts d'ulls. I he descobert detalls, petits detalls, que t'obren un gran mon per seguir esbrinant. I amb tot m'he anat construint la personalitat deixant al futur la meva petita petjada... una foto... un somriure... una llàgrima... una paraula... inacabada. 


I després de tot aquest temps només tenc una conclusió... He volgut que res fos millorable. He cercat la perfecció però... no l'he trobada i,
entre tot aquest galimaties, 

he trobat...
t'he trobat a tu.