Molt de sexe

Estàvem asseguts a la terrassa d'un bar n'Anna i jo comentant aspectes informals de la feina. Que si quan arribes tens son. Que si amb aquesta vestimenta negra pareix que vas de dol. Que si la camiseta a retxes et cau bé. Que si la camisa, amb aquells botons descordats, queda provocativa...
Res que pogués fer baratar la inèrcia del canvi climàtic ni tampoc cap solució a la crisi econòmica. Però estàvem còmodes. A gust.

Ja feia una estona que practicàvem la xerrameca quan s'atraca en Pau. -Hola Anna, t'he vist des de l'altre acera i... Redéu! Ets en Pep. Ostres no t'havia reconegut. T'has aprimat molt, no? I com ho has fet? -Ja està, vaig comentar. La pregunta del milió! De veritat vols que et contesti? -És que no t'havia reconegut i a més aquesta camiseta de retxes amples et fan més prim. Per que ho dius de si vull que em contestis? I és clar que tenc curiositat. A més, tal vegada també em funcionarà a jo. -Idò mira. És una pregunta que m'han fet moltes vegades i, normalment, si no la contest i dic qualsevol cosa, no insisteixen en el tema, pel que entenc que era un pregunta d'aquesta que es fan per dir alguna cosa i quan ho intent explicar no me deixen. L'altre dia un company de feina amb va fer la pregunta i jo li vaig dir: molt de sexe... No vaig poder dir rés més. Tan ell com els que estaven a una distancia prudent i ho van sentir, van esclatar a riure, com si hagués contat un acudit. Crec que encara riuen quan hi pensen. I així es va acabar. -Clar, és que tens unes respostes tu també! Eh Anna? -A jo no mi mescleu! Venga seu.

Ara érem tres que parlàvem un poc de tot. Arranjaven el mon. Ho teníem tot aclarit! A la crisi ja només li quedava un parell de dies. Sabíem qui guanyaria la lliga. I que dir dels propers candidats a les eleccions generals. Tot punt per punt... fins que en Pau va tornar insistir. -Venga Pep, ara és hora de tornar a rallar de com ho has fet per perdre pes, perquè açò de molt de sexe... N'Anna es posà a riure i digué -hala, hala, Pep, et toca aclarir aquests dubtes! -D'acord. Només una condició. Me deixareu acabar i després, si cal, ja en fareu les consultes pertinents. Ja sé que de vegades quan dic alguna cosa hi pos un poc d'ironia però és que sinó resulten molt avorrides. Però el que dic va en serio. Per a perdre pes no hi com tenir molt de sexe i, sobretot, menjar poc! Ja, ja ja. -Aquesta és la ironia, no? Et montes una història per acabar amb el que tothom fa. Quin bandarra! -I a més ens ho vol fer creure! Ja, ja ja. -No enteneu res! Vosaltres sabeu el que significa menjar poc? Sabeu el que és tenir gana? Sabeu que és tenir a l'abast, a la nevera, a les botigues, per a tot, els elements necessaris per a no tenir gana? Jo només he trobat una manera d'aconseguir-ho i aquesta és amb una cosa que pesi més que el menjar. El sexe! -Va, va. Qui et creu ara! -Sí, et creus que ens xuclam el dit? Je, je. Sexe! Ho ets d'animal! -No, no. No ho heu entès. Ja he dit que hi ha que menjar poc. Però el problema és que per no menjar hi ha que tenir entretingut el cos i per açò sí va bé el sexe. I quan tornes tenir gana, si pots, més sexe. Per açò dic que per perdre pes: molt de sexe i, menjar poc.