Destrucció

M'estava jugant la vida. La darrera peuada havia estat fatal. Una pedra havia caigut pendent per avall fent un petit soroll que va retronar en la vall del silenci. No gosava borinar-me. Tots els ulls havien parat la atenció en la direcció on me trobava. Els guardes de seguretat escodrinyaven aquell enrenou amb les seves armes de mira telescòpica i amb detector de calor. No tenia cap possibilitat d'en-sortir-me. Una miloca va sortir volant des del pi on observava els fets sense immutar-se. No anava amb ella. Els guardes van observar-la però no es destorbaren. Seguien cercant el motiu del soroll. Cada vegada eren més prop.
En aquell moment el cervell va fer una ràpida recopilació dels motius del perquè em trobava en aquell lloc. Ja feia uns mesos que s'havia confirmat que s'estava construint una arma de destrucció massiva i que, aquesta, estava a punt de sortir al mercat. Inesperadament havíem rebut un avís d'un ornitòleg de que per aquella zona els ocells actuaven d'una manera estranya, no fugien quan se'ls atracaven els humans. El Gabinet de Crisis m'havia enviat per a investigar els fets i, ara, estava a punt de fracassar.
No tenia lloc on amagar-me ni res per defensar-me. M'estava encomanant als meus avantpassats quan va aparèixer l'àngel exterminador. Aquest si que tenia un arma de destrucció. I quina punteria. No va deixar cap guarda en peu. De l'arma tampoc en va quedar rastre. Per sort, en vaig poder fer una foto per a la història.