La lluna ens esperava però,
tu no vas venir.La lluna volia il·luminar
la tendra besada però,
tu no hi eres.
La lluna volia acaronar
el nostres cosos nus,
donar-lis calor, vida
però tu no hi eres.
La lluna volia immortalitzar,
com en les pedres de Trepucó,
la nostra història
els nostres desitjos,
però tu no hi eres.
La lluna plorava la teva absència
la meva solitud
perquè
tu no hi eres.
Jo, només volia
complaure la lluna.
1 comentari:
Tens una destresa per fer poemes que em sorpren.
Veus peró, jo si vaig anar a veure sa lluna, és més esteia un poc entelada pes ennivolats, te'n recordes?. També es veritat que no era es dia des ple, ple de lluna. Et faig memoria... Cap Roig jajaja
es broma, eh
una besada
Sol
Publica un comentari a l'entrada