divendres, 22 d’octubre del 2010

Sogrrr...aaaagggg

El professor estava llegint la resposta que el alumnes de primer d'Humanitats havien lliurat. Li agradava treballar el sentit de les paraules. De la percepció que els alumnes  en tenen i de l'opinió que els crea alguna d'elles.


Havia demanat que escrivissin els cinc mots que per qualsevol motiu els crides l'atenció dels que havien llegit o escoltat als mitjans de comunicació als darrers dies. L'elecció podia ser perquè l'havien sentida moltes vegades, per la seva importància, pel seu impacte o qualsevol altra. Cap sorpresa. Guerra i pau. Crisis i atur. Poder. Eleccions. Sostenibilitat... Totes entraven dins la normalitat.


També havia demanat que fessin un llistat de paraules que formessin part en la seva vida quotidiana, del que tinguessin prop; tres en positiu i tres en negatiu, de coses, fets, sensacions... Qualsevol que els digués alguna cosa.
Aquí hi va haver més varietat: felicitat, cotxe, diners, casa, treball, parella... 


Una d'elles però, el va sorprendre. Sogra. El va sobtar que als devuit anys sortís amb diferència com a la paraula més negativa. Per açò els va demanar un petit treball. Els alumnes havien de fer-ne una sinopsis, amb una extensió màxima de mig foli, del que significava per a ells la paraula sogra, i ho havien de lliurar de manera anònima per a garantir la llibertat d'opinió.



Ara es trobava llegint-los. No havia vist res fins que es va trobar amb aquest:


No entenc com és que, generalment, hi ha tanta aversió a la paraula sogra. Personalment no crec que sigui justificat aquest sentiment i que hauríem de baratar el xip. No costaria tant intentar pensar en positiu els diferents fets perquè, alguna virtut si que te. No es pot seguir pensant en que tot és negatiu, de fet, sabem que no és així. Es tracta de treure'ls  a la llum, encara que ens costi un esforç que segur, no serà tan gran. Segur que hi ha més del que pensam i que la paraula ja no ens serà tan aversiva si cerquem la part positiva. De fet, n'hi ha una que ha de pesar prou per començar a valorar la paraula sogra de manera diferent i és la seva filla. Sí, la sogra té el que més desitjam tenir, la seva filla. No hi ha res més preuat que la filla de la sogra. Jo en voldria tenir de sogra, i no una, si no moltes i a la vegada. I sogra, no es preocupi si te més d'una filla que jo, ja hi posaré remei.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi ha tantes paraules que tenen una soniritat polida que moltes vegades ni ens donam compte de tant de sentir-les.
...i si, no es pot negar que algunes paraules sonen negativament, inclòs sent només de diferent genere, com és SOGRA, que no SOGRE. Sa sogra es més negativa com a paraula que es sogre.Es aixi en realitat? Ho sembla, no?
una besada
Sol

Marga ha dit...

Què bo i divertit. A aquest escrit el podrien llegir moltes dones que, es senten menys-preuades, pels seus gendres. Segurament, es toleren però sols això per respecte a la persona que comparteixen i que, massa vegades es troba engronada.