divendres, 8 d’octubre del 2010

Lluna blanca

Mir als teus ulls
i gaudesc, en ells,
la llum blanca
de la lluna plena.
Aquesta, però, 
per núvols aiguosos
que plorinya traginen,
n'és amagada.

Sols el far del cor 
il·lumina,
entre gota i gota
i petit resplendor,
la cara. La veu. El mar. 

Agra n'és la fosca
no el meu desitj.
Treu-te  de sobre
el blanc  vestit
que el  cos
nuu t'amaga.
Deixam acariciar
ara, tot, una i altra vegada,
fins que acabi la nit.