Mort de por

S'havia despert cridant. Respirava agitadament i estava xop de suor. 
L'estudi estava a les fosques i no es sentia cap soroll, ni tan siquiera l'aleteig d'un moscard. 
Havia estat un somni?
Però tot, tot, pareixia tan real. 
Aquell home. Sempre senyalant-me amb el dit. Fes el que fes, anés on anés.  M'estava  acusant d'alguna cosa? Tot el temps tenia aquell dit que m'assenyalava, me perseguia. Me feia tornar boix. 
─Que l'hi havia fet jo a aquell home?
─Qui era aquell home?
No es trobava gens bé. Sentia una forta opressió al pit... No podia deixar de pensar amb aquell rostre. Com era? Sí, duia una mena de barba...
Un cotxe va passar per  la carretera a tota velocitat amb els fars encesos.
Per la finestra, va tornar a veure aquell rostre, hi cridà:
─Aggg. No ha estat un somni. Me persegueix. És ell! 
I caigué a plom. Mort.
Al carrer, un cartell amb una fotografia i un eslògan. R... president.