Boires

Don voltes a tantes coses. Em faig tantes preguntes del perquè de l'existència.

Llums i foscors m'acompanyen en cada passa de la vida.

D'on venc? Que som? On vaig?

I tot i no tenir resposta, i tot amb tots els dubtes del mon, seguesc caminat. I passa rera passa, seguesc cercant la resposta.

Sé que cada vegada venc de més enfora i què, que vagi on vagi, cada vegada, és més prop.

Del que som, del perquè som, segueix amb les mateixes boires.

No em molesten, no. He aprés que són part de jo, part de tots. Que de vegades amaguen el que cerc tot tenint-lo prop. De vegades, també, fan de pantalla per a no veure el que hi ha d'esgarrifós més enllà.

He aprés que només som amo i senyor del meu destí en una part ínfima. Que tot el que m'envolta, prop i enfora, influeix en el meu resultat final. He aprés que de l'únic que puc ser-ne més o manco responsable és del moment present. He aprés...

La vida n'és plena de boires i, cada mati, a cada instant, les hem de viure com si fos el final del viatge.