dissabte, 5 de novembre de 2011

Parsimònia


La sessió era densa. El ponent ja ens havia avisat. Hi havia moltes coses que explicar. La seva intenció era donar-nos una visió teòrica de les diferents comunitats vegetals que es troben a l'illa. Ens havia dit que el podíem interrompre en qualsevol moment que, sinó, ell aniria explicant segons el programa. I així era, no s'aturava quasi ni per a respirar. Emprava un llenguatge planer perquè tothom el pogués seguir. Un llenguatge bo d'entendre, sense tecnicismes innecessaris. Acompanyava l'exposició amb gran quantitat d'imatges a manera d'exemples. Imatges de paisatges, imatges de flors.


En un moment determinat ens va dir que en la següent diapositiva hi havia un intrús. Quan un sent açò s'imagina que en el moment de prémer el disparador de la màquina fotogràfica, alguna cosa, animal o persona, s'ha posat a la zona de captació de l'objectiu però, no. Bé enmig de la imatge, junt a una flor, hi havia un caragol bover!


Vam riure. Tanta fluïdesa en l'exposició i tanta parsimònia per a fer una fotografia.