Explosió

No puc donar crèdit. La campanya electoral és a punt d'acabar i cap mitja de comunicació s'ha fet  ressò de l'explosió. No puc creure que no s'ha n'hagin adonat. Pot ser ho han fet aposta perquè no els interessa. Pot ser no han dit res per no incidir amb el vot de cadascú. -Com si no ho fessin amb les altres noticies!- No ho sé, però és estrany. Perquè no me crec que només jo -i els que en son propers- ens haguem adonat del fet. 
Sí aquest és evident. 
L'explosió ha estat tan gran que la seva ressonància ha durat un quants de dies. Tan, que fins i tot avui, dia de al votació, encara és observable.
Estic esbadalit. De qualsevol cosa s'en fa una noticia i d'aquesta es passa. No diuen res. Com si no hagués passat. I jo puc demostrar que hi ha hagut aquesta explosió. L'he vist, l'he tocada. L'he fotografiada.
I bé. Tal vegada sigui millor que no s'en digui res. Pot ser fins i tot tengui sort d'aquest pasotisme general i en pugui treure un profit personal.
Però, clar, una cosa així jo no l'havia vista mai en la vida i per açò dic el que dic, i pens el que pens.
I és que en ma vida havia vista una explosió tan gran de capells de senyor.