divendres, 27 de juliol de 2012

Sense tu


M'he quedat petrificat, abatut, sense paraules, quan m'he assabentat que em deixaves. 


M'ha costat un gran esforç reaccionar. El cervell ha començat a donar voltes tot demanant-se el perquè. No ho entenc i em fa mal. 


Ja fa anys que convivíem junts i sempre ens havíem entès molt bé.
No sé que ha passat. No sé perquè m'has abandonat. Tots els meus records són bons. He de reconèixer que, per a jo, eres molt important. M'ajudaves en els moments claus. Sempre sabies treure un somriure, a jo, i als que hi havia al meu costat.


Per açò no entenc que de sobte hagis decidit no compartir més amb jo els bons moments.


Jo et necessit. No puc estar sense tu. No sé que fer, no sé quina bogeria estic disposat a fer però, no et vull perdre. 


Em vestiré de dol. Duré un llaç negre. Faré que tothom sàpiga el que sent, com estic, que conegui la meva desesperació, que sense tu perd una part important de la meva vida. I ho faré fins que tornis. Encara que hagi de deixar-hi la pell. No et perdré.


Perquè...
jo...
t'estim, 
paga extraordinària de Nadal.



(carta d'un funcionari qualsevol)