Abstrac

Que és una cosa abstracta? 

Una manera deforme de mostrar o veure les coses o, res de res i és sols una casualitat? 

Una invenció humana o una còpia de la naturalesa? 

Te la naturalesa coses abstractes o totes obeeixen alguna llei massa vegades desconeguda per a nosaltres?

No, no ho sé. Més ben dit, no en tenc ni idea però, quan he retrobat aquesta fotografia, el cervell m'ha començat a bombardejar amb fantasioses imatges, amb miralls, amb records, amb ...

He tornat a mirar la fotografia i he vist reflectit una imatge perfecte de la meva vida.

Cimentera de Santa Rita

Forn

Fa uns dies, de pagès, com diria algú, vam anar d'excursió, de la ma d'Amics des Museu, a la cimentera de Santa Rita.

Forn

Feia temps que no hi anava. Record que fa una trentena d'anys, quan amb uns quants companys sortíem per a observar les roques amb les que és formada Menorca, hi havíem anat alguna que altra vegada. 

Eren altres temps. Els camins no estaven tancats amb candau. Podies travessar pel camí d'en Kane sense trobar cap barrera. 

Ja ha plogut molt des de llavors. 

Trituradora

El dia no acompanyava gaire. Amenaçava pluja però, açò, no ens aturà. 

Producció

L'excursió va contar amb un guia, en J.L. Torres, que ens explica el que fins ara havia recollit sobre la cimentera, la seva explotació, la seva història... Com que està preparant un treball sobre el tema, no és qüestió, aquí i ara, de treure dades. Esperarem a que el treball vegi la llum.

Forn antic

El sol, les explicacions, els participants, les imatges que es van poder captar... Un poc tot, va fer del diumenge, un dia ben aprofitat.

121023 - fotos arc de Sant Martí

Poeta

He de manifestar les meves limitacions.
La meva incultura.
He llegit poemes, poetes.
I ho he fet varies vegades.

A alguns, bastants i més dels que voldria,

no els entenc.

No sé el que diuen, 

No sé el que volen dir.

Ho he intentat, ho intent i,

previsiblement, ho seguiré intentant.

Necessit de tanta ajuda,

de tant de temps,

que m'avorresc.

Jo no ho som poeta, ni escriptor.

Quan escric ho faig per a jo,

pel qui ho vol llegir,

en aquest cas, persona propera.

I si quan escric,

algun dels meus comptats lectors,

no ho entén, no ho compren,

d'alguna manera, he fracassat.

La força de la paraula està

en el que diu, no en quina,

en particular, és emprada.

De que serveix un idioma culte

que la majoria no entén?

Llegiré poetes, però més llegiré

la prosa planera del poble.

Intimitat

L'havia agafat infraganti. D'amagat. No s'ha n'havia adonat de la meva presència. De fet, era el que jo havia pretés. La mirava. Mirava com treballava. Mirava com es movia. Mirava com, el seu cos esvelt, al manco així m'ho pareixia a jo, es traslladava amb moviments gràcils i harmoniosos.

Fotografiava la seva nuesa. No em cansava de mirar la seva nuesa. Tot tan natural!

Ara, ja a casa, mir i remir les imatges. Tenc dubtes.

Dubt. No només per jo, si no també, per qualsevol que es troba en la mateixa situació.
És lícit? Sí, ja sé que n'és ple per tot d'imatges semblants, però... És licit?

No ho sé. No sé fins a quin punt es pot arribar per aconseguir aquella imatge única. Una imatge d'aquell moment específic. De vegades agradable, de vegades ridícula, de vegades eròtica...

Hi ha alguna línia que no s'ha de travessar? Quina? A on?

Tampoc ho sé, en tot cas, si no li agrada, ens trobarem als jutjats.

Pluja de tardor

Plou. L'estiu és a acabar.  La tardor pica a la porta, ja vol entrar.

A Maó plou. No ho feia des de molt temps enrere però, ara, ja fa dies que l'aigua no atura. La gent pensa: bo pels esclata-sangs.

Les noticies als mitjans de comunicació, tot i ser diferents, no son millors que les de ja fa molt de temps. 

Crisi econòmica. Atur. Retalls en educació, en sanitat, en serveis socials, en...

A Mallorca plou des de fa... Ningú recorda tants de dies seguits amb l'aigua persistent. 

Corrupció, anticatalanisme...

A Madrid, a Espanya, plou. Un final d'estiu passat per aigua.

La dimissió d'Aguirre. La mort de Carrillo. 

A Brussel·les plou. Plou a tot el continent. Quin inici de tardor!

El rescat. La “cosina d'en Riesgo”. Els bancs, que només volen guanyar més diners...

A Africa plou. A la Xina plou. A Estats Units plou.

Fam. Contaminació. Les caricatures de Mahoma. Atemptats. 

Plou?

Pot ser no. Pot ser no és açò. 

Pot ser són, només..

les llàgrimes dels déus pel seu fracàs amb la humanitat.

Esvalot

La samarreta estava xopa. Xopa de la meva suor, xopa de cervesa, xopa de suor de cavall. La plaça estava a rebentar. Bulla i música. Era la darrera volta, la de les canyes amb cullereta de plata, com a record als participants. Després vindrà el “volem vi” que, de fet, el que agrada més és lluir d'haver aconseguit la bota, perquè del vi... i, desprès, la samba. Només fa uns anys però ja és tradició.

No sé com poden aguantar tant... Jo no puc més... Botar, aixecar els braços, abraçades amb els coneguts, besades a les al·lotes, arribar fins a on toca la banda, saludar als caixers, anar al bar a refrescar-se, tornar a la plaça... Sempre igual, sempre diferent.

Quin esvalot! I mira, no hi havia pensat però, així és la història. Segons la moda del moment, segons la ideologia que mana, es marca el futur. 

Ara, aquest esvalot, es diu “jaleo”.