Petjades
Quan he pensat amb aquesta paraula m'ha vingut a la ment la típica petjada que deixam al caminar per la platja. Aquella que l'ona va esborrant quasi al mateix moment en que la cream.
N'he mirat moltes d'aquestes perquè cada peu, cada calçat, en deixa una marca diferent el que dona joc a imatges que poden ser curioses.
Mentre he anat pensant un poc més amb el mot "petjades" m'han vingut moltes imatges de la natura on hi ha paleses quantitat d'elles. Petjades d'animals, petjades fòssils.., i fins i tot petjades irreals.
També he pensat amb les petjades que han deixat els pobles en la seva evolució. En la feina que han fet, i fan, algunes persones per deixar la seva empremta personal. La història n'és ple d'aquestes i, més d'una, n'ha deixat un gust amarg.
Després m'he fet la pregunta. I jo, en vull deixar cap de petjada? És important deixar una empremta que guanyi al temps? I la resposta no s'ha fet esperar.
Pens que som variant segons moltes circumstàncies. De vegades curiós, de vegades no hi som, de vegades duc tempesta. Puc ser blanc, de colors. Puc tenir forma. Puc fer volar la imaginació. Em transform. Som un conjunt de partícules, parts d'un tot, i a aquest tot, tornaran.I així som, com un nivolat, i així serà la meva petjada.
