En despertar II

En despertar   II



Avui, en despertar, 
he notat la teva absència.

Avui, en despertar,
he mirat el teu espai.
N'he passat la mà i
notat la fredor 
baix els llençols.

Avui en despertar,
he recordat els teus pits,
els ulls, 
la mirada.

Avui, en despertar,
t'he enyorat.
He enyorat fer l'amor
com ho fèiem sempre,
frenèticament i salvatgement,
com si fos la darrera vegada...

Avui, estava immers 
en un agradable somni,
fins a despertar.

En despertar

En despertar



Avui, en despertar, 
he notat la teva presència.
He observat la tranquil·la 
respiració. La serenor
de la cara.

Avui, en despertar,
he mirat el teu cos nu...
He acariciat els teus pits,
has obert els ulls i, m'has
mirat

Avui, en despertar,
en fet l'amor com mai,


frenèticament i salvatgement,
com si fos la darrera vegada...

Avui, en despertar,
estava immers en un
agradable somni.

Sant Joan 2016

Han passat com un llamp. Ràpid. Fugaç. Només les normes de seguretat as Pla van allargar un tram de festa de la qual en fa temps que no la veig de prop. Un ja no és el que era i el nombre de persones que hi ha tampoc.

Han estat unes festes viscudes intensament tot intentant ser  present, sigui de cos o d'ànima, a molts dels moments. La sortida dels Fru-frus, els foguerons, el primer toc, es Born, les avellanes, la tornada de Sant Joan de Missa, les corregudes de ses Voltes, el caragol de Santa Clara, els jocs del matí, ses Voltes i Santa Clara, sa comitiva cap a sa Catedral, sa Convidada als jocs, els jocs des Pla, ses corregudes de ses Voltes, el caragol de Santa Clara, l'acomiadament del Caixer Senyor amb sa Capellana abans de deixar els cavalls... Uf! Més que moltes altres vegades!


I, entri, entri, un poc de tot. Anècdotes, imatges, retrobaments... Un Sant Joan de dalt de tot! Bé, no sé si de dalt ja que ells pugen a Maó i, clar, si pugen, és que són baix però, un Sant Joan de baix de tot podria ser mal entens o sigui que només un molt bon Sant Joan.

No va faltar la salutació a un bon grapat d'amics, amics de penúries, de pedres treballades, de pedres més antigues, de fatigues... La jova de la foto, sí, la de cada any... L'essència de les festes, sempre pels mateixos racons, sempre amb el seu somriure... Les visites voluntàriament obligades... Diuen que ningú no n'és imprescindible però també diuen que as Pla hi falta gent i, jo, per si de cas, no as Pla, però si a les festes, hi vaig; no sigui que vagi errat i no es puguin celebrar.

Records que et queden, imatges irrepetibles, temps que ja no tornarà...






Pot ser l'any que ve tengui un nou Sant Joan...

T'esperaré

No sé el temps que ha passat
ni quant en queda per venir.
     Sé el que vam viure
          en aquells intensos breus moments.

Els records m'agombolen.
     Fins i tot em desesperen
          per aquest temps perdut.

El caminar per la platja
amb aquella aigua fresca
     tot deixant l'acaronament de les ones
          als peus...

El somriure fort, natural, 
d'aquells llavis que cercaven la complicitat
     amb els meus...

Les mans juganeres 
descobrint el cos de l'altre...

No sé el temps que ha passat però,
t'esperaré, aquí, 
     com abans ho vaig fer,
       assegut a sa vorera.

T'he trobat a faltar

T'he trobat a faltar. Molt!
Temps sense saber res de tu, tant...
Però, immòbil, com una pedra sembrada,
no he sortit al teu encontre.

Ha passat el temps. Massa.!

Ara, la pedra és desarrelada i,

com una llavor,

he partit camí endavant,

amb rumb incert,

per a trobar-te. Per compartir,

si vols, el que ens quedi

que, just per un segon,

ja ho valdrà.

Reixes

En veure la imatge em vaig demanar el perquè.
En tenia curiositat.

Me la vaig mirar una bona estona 
fent les meves càbales.
Era tan senzilla, tan fràgil...
No podia entendre que hi feia darrere del reixat.

Que podia haver fet per merèixer aquesta situació?
Havia fet res o eren les circumstàncies?
Havia estat una decisió d'algú i, per què?
Pel seu significat?
Per ser una flor vermella?

Seguia mirant i rumiant...
Ella em va mirar i somrigué amb tristor.

Em vaig adonar,
em va venir la llum,
ho vaig veure clar,
la reixa, el perquè, ...

Les circumstàncies,
les obligacions,
els sentiments,
la vida...

El presoner som jo!
Jo som darrere la reixa!

Reixes

Reixes

En veure la imatge em vaig demanar el perquè.
En tenia curiositat.

Me la vaig mirar una bona estona 
fent les meves càbales.
Era tan senzilla, tan fràgil...
No podia entendre que hi feia darrere del reixat.

Que podia haver fet per merèixer aquesta situació?
Havia fet res o eren les circumstàncies?
Havia estat una decisió d'algú i, per què?
Pel seu significat?
Per ser una flor vermella?

Seguia mirant i rumiant...
Ella em va mirar i somrigué amb tristor.
Em vaig adonar,
em va venir la llum,
ho vaig veure clar,
la reixa, el perquè, ...

Les circumstàncies,
les obligacions,
els sentiments,
la vida...

El presoner som jo!
Jo som darrere la reixa!