Petit conte

En ... havia decidit que enguany tocava, que potser tindria uns anys en que li seria impossible assistir-hi i ja era hora. Havia sentit dir tantes coses, havia llegit tants relats que ni la seva manera de ser podien aturar el desitj de conèixer aquest mon.
Era una persona molt introvertida. Massa. No acabava de lligar en cap grup de persones. Es sentia distant, observador del que l'envoltava i, fins ara, no havia volgut anar on hi havia aglomeracions de gent desconeguda però, ara, alguna cosa estava canviant.
El proper curs seria fora de l'illa i no sabia la data de tornada. Acabava de treure's el carnet de conduir, tot i que encara li feia molt respecte agafar el cotxe. Sabia que era ara o tornaria a quedar pendent fins no saber quan.
La seva germana i unes amigues havien llogat unes habitacions d'un hostal i ell si va afegir. La seva germana l'havia animat. -Segur que t'ho passes bé, ja veuràs com trobes algun racó o algú que et fa gaudir de la festa-.
Al primer moment tanta gent l'havia aclaparat. No tenia prou cames ni prou ulls per no ensopegar amb algú a cada instant. No sabia cap a on mirar. Tenia els ulls esglaiats de tot el que veia, de totes les sensacions que sentia. No donava abast amb el dit per a intentar captar totes aquelles imatges que considerava que li agradaria recordar quan ja fos a la universitat. No sabia si la memòria que duia a la tarja de la màquina fotogràfica donaria per a tot.
L'esperit corria més deveres que els propis cavalls. Sense adonar-se'n va ser un més d'aquella gernació que anava i venia participant de la festa. Un bot al caragol des Born, unes avellanes a la Contramurada, una mirada a uns ulls preciosos al caragol de ses Voltes, una besada a Santa Clara.
De retirada, ja de matinada, en entrar a l'hostal va trobar la seva germana que estava a punt de prendre's el cafè amb llet del matí. En veure'l el va fer un somrís i donar el bon dia. -Com ha anat?- li demanà. -Fas cara de son-.
-Ha estat massa!, no havia tingut mai tantes emocions juntes i, he conegut aspectes de jo que desconeixia. Encara n'estic sorprès. He conegut una persona..
-A sí?, seu i conta- li digué la germana.
-No, no. Millor dret-.