M'agrada Sant Joan
en el seu conjunt.
Però també en gaudeix
de l'observació de les
més petites vivences.
M'agrada mirar als ulls
Cerc els ulls
i obre els meus.
Irradiant els meus desitjos.
Cercant la complicitat
de qui rep la mirada.
Llegint aquelles paraules
que, encara que mudes,
poden despertar l'ànima.
Fa un parell d'anys
tal dia com avui
va sorgir la trama
i, na Clara, prengué vida.
Va néixer com un amor
impossible, com molts
per Sant Joan.
Na Clara va néixer morint.
Ara, torn a Sant Joan
a reviure la festa,
i tornaré a mirar els ulls,
tornaré a cercar la meva Clara
Aquesta vegada, però
esper tengui..
una vida més llarga.
2 comentaris:
Millor serà! perquè l'altre, en que fantàstica, va ser una història molt trista.
Disfruta aquests dies.
Nosaltres estem quasi a punt, de veure el "primer toc" i fer la llagrimeta.
I al capvespre, l'entrada del Caixer Senyor, i demà, els Jocs des Pla.
Una forma, de viure aquesta Festa
Si, aquesta Clara que tu cerques hauria de viure unes quantes Festes de Sant Joan,perque de no ser aixi val més que ho deixis fer per sa ficció.
Que xalis molt per ses Ciutadelles.
Sol
Publica un comentari a l'entrada